Intercanvi amb un anglès

L’Ewald té tretze anys i l’anglès no és el seu fort. És per això que la seva mare, obsessionada amb les bones notes, decideix unilateralment convidar un noi anglès a passar les vacances d’estiu a Viena perquè l’Ewald pugui practicar la llengua. Però la sorpresa és enorme quan en lloc del Tom, un nen modèlic i responsable, baixa de l’avió el seu germà Jasper, un noi maleducat i problemàtic que dinamita l’harmonia familiar i ignora totes les normes paternes. Una novel·la que ens planta amb grans dosis d’humor les dificultats de la convivència i la superació dels problemes d’integració.

Caminant junts per la lluna

Una catàstrofe. Un cop més, l’agost ha passat volant. És l’hora violeta. A la platja d’Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l’estiu. Al cel s’hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s’ha tret el banyador i s’ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d’aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l’estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L’únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s’ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l’estiu ja s’haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.

La casa de Mango Street

Quan és adolescent, l’Esperanza i la seva família es traslladen a Mango Street, en un barri hispà als afores de Chicago. La casa nova, tot i suposar una millora, no és, ni de bon tros, la casa on ella voldria viure, i l’Esperanza es passa el dia somiant en el moment en què podrà tenir una casa pròpia. Les converses i discussions amb la seva germana petita i les seves amigues, les anècdotes dels veïns i veïnes del barri i la curiositat pel sexe i l’amor formen part de l’educació sentimental d’aquesta adolescent somiadora que lluitarà per empoderar-se i per la llibertat de triar el seu propi futur. Lluminosa i vital, celebrada per la crítica, traduïda a més de vint llengües i estimada per lectors de totes les edats, La casa de Mango Street ha esdevingut tot un clàssic contemporani, una història plena de vida i sentit de l’humor amb uns personatges que s’escapen de les pàgines i ressonen molt més enllà de la lectura.

“Afortunada la generació que ha crescut amb l’Esperanza i La casa de Mango Street. Afortunats, també, els futurs lectors. Un llibre meravellós i ple d’humor que es queda per sempre amb nosaltres”, Maxine Hong Kingston

La crida del bosc

La vida tranquil·la i relaxada del Buck, un gos domèstic que ha nascut en una casa benestant, canvia radicalment d’un dia per l’altre quan uns buscadors d’or sense escrúpols el segresten de la casa del jutge Miller a Califòrnia i se l’emporten a les terres inhòspites i glaçades de l’Àrtic. El negoci de l’or exigeix gossos forts i intel·ligents com ell, capaços d’arrossegar els trineus. Comencen així una colla de dramàtiques aventures i, poc a poc, el Buck sentirà néixer en ell l’instint que el crida cap al bosc, cap als llops, cap als seus germans salvatges.

“Jack London ens va ensenyar una terra inhòspita i llunyana amb les paraules precises, amb imatges i personatges inoblidables”, Norman Mailer

Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers

PREMI LLIBRETER 2020

Guanyadora del Lambda Literary Award, l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i del Michael L. Printz Award de Narrativa Juvenil.

L’Aristòtil té quinze anys, és introvertit i està sempre enfadat amb el món. En Dante és un setciències que té una manera molt inusual de mirar-se la vida i les persones. Quan tots dos coincideixen a la piscina del barri, no sembla que tinguin massa en comú. En Dante sap nedar i l’Aristòtil, no. En Dante parla molt, i està molt segur d’ell mateix, i l’Ari dubta tota l’estona i li costa explicar les seves coses. En Dante només pensa en llibres, art i poesia, i l’Ari sempre està donant voltes al record del seu germà, a qui pràcticament no coneix perquè fa anys que és a la presó. Tots dos són mexicans, però en Dante és més aviat blanc i l’Ari té la pell fosca i els cabells negres.

Però quan comencen a quedar i a passar estones junts, descobreixen que els uneix una amistat especial, la mena d’amistat que et canvia la vida i dura per sempre. I és a través d’aquesta amistat que l’Ari i en Dante aprendran les veritats més importants sobre qui són i les persones que volen ser; aprendran a creure en ells mateixos, a fer-se grans i descobriran, junts, els secrets de l’univers.

 

El dia dels trífids

En Bill Masen és en un hospital de Londres amb el cap embenat i es perd la pluja de meteorits més espectacular que s’hagi pogut veure mai. Però quan finalment es treu les benes dels ulls, l’endemà al matí, es troba que un estrany silenci plana sobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues que volten, desorientades, i fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada. Aviat es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni vint-i-quatre hores ha desaparegut per sempre.

Quan un toca el dos

Tenir tretze anys no és gens fàcil, i encara menys si els teus pares decideixen separar-se. Això és el que li passa a la Madde: un dijous com qualsevol altre el pare anuncia que se’n va de casa i el món de la Madde i el seu germà Steffe s’ensorra de cop. Però la vida a l’institut, les tardes amb la Cessi, la seva millor amiga, l’aparició d’en Johan i la certesa que ja no és cap nena petita ajudaran la Madde a entendre i superar tot el que ha passat, mentre comença a experimentar de primera mà què és l’amor, la separació i l’allunyament. Quan un toca el dos és la història d’una noia enfrontada a la separació dels seus pares, a les alegries i tristeses del primer amor i a un dels reptes més intensos i apassionants de la vida: fer-se gran.

Quin dia tan bèstia!

«No us ho creureu, ningú que tingui una mica de seny no s’ho podria creure, però és del tot cert, absolutament cert! Aquest matí, quan m’he despertat, m’he trobat que m’havia convertit en ma mare.»

L’Annabel té tretze anys, és desordenada i malparlada, no es pentina mai, es menja les ungles i porta ferros, té un germà petit insuportable i una mare més estricta que les altres. L’endemà d’una discussió, l’Annabel es desperta i s’adona que s’ha convertit en la seva mare. ¿Serà la seva oportunitat per fer tot el que li doni la gana?