Com la bogeria em va explicar el món, Dita Zipfel i Rán Flygenring

Avui arriba a les llibreries Com la bogeria em va explicar el món, de Dita Zipfel amb il·lustracions de Rán Flygenring. Aquesta novel·la irreverent parla sense complexos de fer-se gran, dels conceptes de veritat i mentida, de la fina línia entre la bogeria i el seny, amb unes il·lustracions que tenen la mateixa frescor i la mateixa vida. Aquest tàndem va valer a aquest llibre el Deutschen Jugendliteraturpreis 2020, el Premi Nacional de Literatura Juvenil d’Alemanya. Un llibre que no s’assembla a res que hàgiu llegit, un autèntic fora de sèrie.

Esperem que gaudiu molt de la lectura.

La Lucie té tretze anys i ja no pot més. No suporta viure un dia més a casa seva amb en Michi, el nou nòvio de la seva mare que ha capgirat el fràgil equilibri familiar amb les seves notetes d’autoajuda tretes d’internet i els seus monòlegs interminables. El seu germà Janni està raríssim i, per postres, la mare li ha demanat que li cedeixi l’habitació a en Michi. Està decidit: vol independitzar-se i anar-se’n a Berlin a viure amb la Bernie, l’única parella de la seva mare que realment valia la pena. Ara només li falta reunir els diners, i quan veu un anunci de feina molt ben pagada com a passejadora de gossos sent que li ha tocat la loteria. Però resultarà que l’anunci no és el que sembla, i la Lucie viurà una aventura espectacular que li farà veure la fina línia que separa la realitat de la bogeria absoluta.


La Lucie és una heroïna meravellosa i inoblidable, desacomplexada, valenta i amb tot el coratge que cal per atrevir-se a ser diferent.

Sigui com sigui, em poso a rumiar si la línia que separa “boig” i “normal” és una línia inventada com les unitats de temps, les lleis i les fronteres entre països. Potser els éssers humans no només van haver de dividir el dia en hores i minuts per apanyar-se. Potser també van haver de classificar els pensaments en normals i anormals. En permesos i no permesos. Potser això de classificar les coses és una mena de bastó que les persones necessitem per avançar pel camí pedregós de la vida

Com la bogeria em va explicar el món, Dita Zipfel

Com la bogeria em va explicar el món

Dita Zipfel & Rán Flygenring (Il·lustracions)

Amb la traducció de Cristina Sala

978-84-125724-0-7 | 208 pàgines | 14 x 21,5 | Rústica amb solapes | 17,90 € | A partir de 12 anys

«Per a aquesta recepta de llibre multifacètica i innovadora, preneu: una trama estranya, un llenguatge descarat i contundent, un repartiment de personatges inoblidables, una gran dosi d’humor i unes il·lustracions increïblement precises! Una lectura que convida a pensar dins d’una bogeria aparent, que reivindica el fet de ser diferent i tot sense cap mena de moralisme, amb humor serè»

Jurat del Deutschen Jugendliteraturpreis

El barret del mag, Tove Jansson

26 octubre, 2022