El barret del mag, Tove Jansson

És una alegria immensa que estiguis llegint aquesta carta, perquè vol dir que ja ha arribat a llibreries una altra
novel·la dels Mumins, El barret del mag, una història lluminosa plena de màgia i alegria. Aquesta
història transcorre exclusivament a la Vall dels Mumins i ens permet conèixer tota la família de més a
prop. Per això, de la mateixa manera que l’Hemul està obsessionat col·leccionant els seus segells,
després d’aquesta lectura et tornes definitivament una col·leccionista àvida de les historietes dels
Mumins.


El llibre comença amb el despertar dels Mumins de la seva hibernació. Acompanyem tots els
personatges durant una primavera càlida i un estiu ben entretingut. En aquesta novel·la no hi ha cap
perill amenaçador i això permet a la Tove Jansson recrear-se en l’univers que ja havia perfilat en les
obres anteriors. La Vall dels Mumins és l’escenari de tota la història i es converteix en un espai tan
vívid que quasi sembla que n’estiguem trepitjant l’herba. El llibre, més optimista i sense missions de
rescat, ens permet conèixer a tots i cada un dels personatges amb més profunditat. Tove Jansson té una
habilitat tal a l’hora de representar-los que sembla una mena de Comèdia humana de la literatura
infantil i juvenil.


Aquesta era una aposta arriscada i continua essent-ho, però la recompensa que un en rep quan
aconsegueix entrar-hi no té preu. Espero que gaudeixis d’aquest tresor nòrdic profundament universal
que tens entre les mans i espero, també, que el facis llegir molt, amb atenció, calma i alegria de viure,
que és com als Mumins els agrada ser llegits.


Estarem encantades de sentir els teus comentaris i propostes, si en tens!

“Era finals d’agost. Els mussols udolaven a les nits i els ratpenats venien en grans bandades negres i volaven en cercles silenciosos sobre el jardí. El bosc era ple de focs follet i el mar estava inquiet. L’expectació i la tristesa flotaven en l’aire, la lluna era grossa i de colors ardents. De tot l’estiu, a en Mumin sempre li havien agradat més les últimes setmanes d’agost, però no sabia ben bé per què. El to del vent i del mar era diferent, tot feia olor de canvi, els arbres estaven a l’espera”

Tove Jansson, El barret del mag

El barret del mag

Tove Jansson

Amb traducció de Carolina Moreno Tena

978-84-124382-6-0 | 176 pàgines | 13,5 x 19,5 | Tapa dura | 16,95 € | A partir de 10 anys

Després de dormir durant tot l’hivern, en Mumin, l’Snusmumrik i l’Sniff troben, al cim d’una muntanya, un lluent barret amb poders màgics. Tota criatura que toca el barret o totes les coses que hi introdueixen, es transformen: les closques d’ou poden convertir-se en núvols on et pots asseure i jugar, la casa dels Mumins pot convertir-se en una selva o l’aigua convertir-se en suc. Però la màgia és sovint incontrolable. Un estiu ple d’aventures a la Vall dels Mumins amb els personatges habituals i la incorporació dels personatges de la Grunys i els inoblidables Tofla i Vifla.

El barret del mag és una novel·la bastant diferent de Que ve el cometa!, potser perquè Tove Jansson la va escriure en temps de pau i no durant la guerra, com l’anterior. Aquí no hi ha cap catàstrofe i el llibre se centra més en les relacions entre els personatges i en la diatriba entre el bé i el mal, i ens parla molt de la joia de viure i de l’amor. Òbviament, com en tots els llibres de la Jansson, no està exempt de pèrdua i dolor, perquè també formen part de la vida de tots nosaltres. En aquesta història, l’autora aprofundeix en els personatges i les seves personalitats com no ho havia pogut fer en el llibre anterior.

Sabíeu que per poder publicar el llibre, la Tove va haver de retallar dos capítols de la novel·la? Hi havia tota una part descriptiva sobre l’estiu a la Vall dels Mumins que no acabava d’agradar als editors originals i feia el llibre més car d’imprimir. També en van eliminar unes quantes il·lustracions. Aquest manuscrit també és el primer dels Mumins que incorpora un petit escrit a l’inici de cada capítol començant per “en què…”.


Aquesta novel·la introdueix dos personatges nous, en Tofla i en Vifla. Aquests dos éssers inseparables fan referència a la mateixa Tove Jansson i a Vivicka Bandler, la dona casada amb la qual va tenir una aventura breu i apassionada. L’homosexualitat era il·legal a Finlàndia en aquella època i tot s’havia de portar en secret.

Si us hi fixeu, aquests dos personatges sempre van junts, agafats de la mà i porten amb ells una maleta, el contingut de la qual no volen revelar a ningú perquè és un secret. A dins resulta que hi hauna pedra preciosa enorme, un símbol de l’amor entre la Tove i la Vivicka.

Sobre l'univers dels Mumin

24 octubre, 2022

Com la bogeria em va explicar el món, Dita Zipfel i Rán Flygenring

24 octubre, 2022