Clara Rosell llegeix Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’Univers

Clara Rosell és llibretera a La Central, lectora editorial i una bibliòfila de manual. Llegeix molt i llegeix molt bé, des de la panxa. Sabíem que li havia encantat el llibre i nosaltres tenim una certesa: no hi ha ningú millor per recomanar un llibre que un lector entusiasta. Gràcies, Clara.

Per què somriem? Per què riem? Per què ens sentim sols? Per què estem tristos i confosos? Per què llegim poesia? Per què plorem quan mirem un quadre? Per què el cor es revoluciona quan ens enamorem? Per què sentim vergonya? Què és el que batega a la boca de l’estómac i que anomenem desig?

Deixeu que us parli una mica d’Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, de Benjamin Alire Sáenz, una de les millorsnovel·les juvenils que he llegit en molt temps i que ha estat degudament multipremiada als Estats Units. Ara el teniu en català aquí a la Tribu i és una incorporació al nou catàleg que ens fa moltíssima il·lusió a totes. 

Amb aquesta cita que teniu més amunt comença la novel·la i la veu que llegiu és la de l’Aristòtil Mendoza, però li podeu dir Ari, i, com tots, està buscant i intentant trobar el seu lloc en aquest difícil món l’estiu de 1987. El tema central d’aquesta novel·la és aquest fet de sentir-se desplaçat, de sentir-se fora de lloc, de sentir que no saps quina és la teva identitat respecte a res, com si fos tan fàcil saber-ho quan tens 15 anys…

Quan l’Ari coincideix amb en Dante Mendoza a la piscina del seu barri i sorgeix una amistat d’allò més especial, l’Aristòtil se sent envaït de dubtes i de pors. Potser perquè mai s’ha sentit part d’una colla. Potser perquè no sap gestionar les seves emocions. Potser perquè no té una bona relació amb els seus pares, que li amaguen la raó per la qual el seu germà gran és a la presó. Potser…

Potser era perquè en Dante sabia encaixar a tot arreu. I jo sempre sentia que no pertanyia enlloc. Ni tan sols pertanyia al meu cos; sobretot al meu cos. M’estava convertint en algú que no coneixia. El canvi em feia mal però no sabia per què. I cap de les emocions que experimentava tenia sentit.

En Dante té una bona relació amb els seus pares, desprèn autoestima, és somiador, és artista, és lector i és tot el que l’Ari sent que no és ell.

Semblava que tingués un món sencer vivint-hi a dins. Jo no en sabia res, d’aquell món.

Però tot i aquesta por, l’Ari se sent estimulat per en Dante, i no pot evitar sentir-se atret cap a la seva energia positiva i despreocupada. En Dante li promet que un dia descobrirà tots els secrets de l’univers i l’Ari, després de dubtar una mica, es tira a la piscina (literalment!) per acompanyar-lo. Per primera vegada en molt temps no sent vergonya de mostrar-se vulnerable i a poc a poc va obrint-se més amb el seu nou amic a mesura que van passant les setmanes, alhora que es reconcilia amb els seus pares i amb ell mateix.

—Jo també necessito un amic —vaig dir. No ho havia dit mai abans.

No dubteu en llegir-lo perquè el viatge que emprenen junts aquests dos nois a la recerca dels secrets de l’univers és un en el que tots us podreu sentir identificats. Capítols curts i diàlegs intensos fan que sigui una lectura fresca, plena d’emocions i gens pesarosa. Benjamin Alire Sáenz no es talla ni un pèli, així i tot, aconsegueix tramar una història complexa però equilibrada, des de la sensibilitat i el respecte, alhora que evita caure en els tòpics que saturen tantes novel·les del panorama literari juvenil actual. 

No em cansaré de recomanar-lo perquè una novel·la que conclou que l’amor cap a un mateix és el vehicle cap a qualsevol altre tipus d’amor és una novel·la que s’ha de tenir present. Llegiu-lo. Llegiu-lo i sobretot compartiu-lo amb la gent del vostre entorn, simplement perquè és una meravella. A mi m’ha descobert els secrets de l’univers i espero que també ho faci per vosaltres. 

Clara

Aquest any, ho petes

25 Setembre, 2019