Una novel·la post-apocalíptica

“Quan un dia que sabeu que és dimecres comença amb la mena de sorolls propis d’un diumenge, ja podeu pujar-hi de peus: alguna cosa no va com hauria d’anar.

Me’n vaig adonar de seguida que vaig despertar-me. Però a mesura que el cervell em va començar a funcionar millor, vaig dubtar de mi mateix. Al capdavall, era més probable que m’equivoqués jo que no pas la resta de la humanitat, encara que em costava d’entendre com em podia haver confós. Vaig continuar esperant, immers en el dubte. Després em va arribar a les orelles el primer indici de prova objectiva: un rellotge, lluny, va tocar l’hora; les vuit, em va semblar. Vaig parar l’orella amb més atenció. Aviat un altre rellotge va començar a tocar, més a prop, amb força. Vaig poder comptar les hores sense possibilitat d’error. Eren les vuit, indiscutiblement. Llavors vaig tenir l’absoluta seguretat que alguna cosa no rutllava”

Així comença Els dia dels trífids, l’obra més important de l’escriptor John Wyndham. T’has quedat amb ganes de més, oi?

En Bill Masen és en un hospital de Londres amb el cap embenat i es perd la pluja de meteorits més espectacular que s’hagi pogut veure mai. Però quan finalment es treu les benes dels ulls, l’endemà al matí, es troba que un estrany silenci planasobre la ciutat i als carrers només hi ha persones cegues quevolten, desorientades, i fugen dels trífids, unes plantes grotesques i perilloses de més de dos metres d’alçada. Aviat es toparà amb la Josella, una altra afortunada que també ha conservat la vista, i junts miraran de sobreviure, conscients que el món que coneixien no fa ni vint-i-quatre hores ha desaparegut per sempre.

John Wyndham va néixer el 10 de juliol de 1903 i vaser un dels grans escriptors britànics de ciència-ficció,juntament amb H.G.Wells. Convençut que la millor manera de parlar de ciència-ficció era dir-ne «fantasia lògica», John Wyndham, que escrivia des de ben jove a revistes pulp, va assolir l’èxit després de la Segona Guerra Mundial amb clàssic contemporanis indiscutibles com El dia dels trífids (1951), Les crisàlides (1955) i Els cucutsde Midwich (1957). Va morir l’11 de març de 1969.

El dia dels trífids es va publicar per primera vegada en català l’any 1966 a l’editorial La Magrana i el va traduir en Ramon Folch i Camarasa, que va ser el novè fill de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. Els bons llibres no caduquen mai, així que hem mantingut la gran traducció de Folch i Camarasa però, com en els títols anteriors, l’hem revisat i l’hem actualitzat per modernitzar-la i posar-la al dia.

Ets professor i vols parlar del llibre a l’aula? Ets llibreter o bibliotecari i vols fer un club de lectura? Aviat trobareu la guia de lectura d’aquest llibre per ajudar-vos a crear un debat literari a l’aula entorn d’aquesta obra!

I ja ho sabeu, per a qualsevol cosa ens trobareu a les xarxes @laltratribu i si teniu dubtes o suggeriments ens podeu escriure a hola@laltratribu.cat. I si no us voleu perdre res, no oblideu subscriure-us a la nostra newsletter!

Podeu llegir l’entrada que va escriure en Joan Portell sobre els tres primers títols de la Tribu a Llibres al replà aquí.

La tribu se't queda curta?

17 Maig, 2019

Aquest any, ho petes

17 Maig, 2019